Ara és el torn de la música. La Gemma Mateu, de 1r de Batxillerat H/S, qüestiona el programa o el currículum de la matèria de música, dins l'ensenyament obligatori.Potser toca replantejar-ho i actualitzar-ho?Vegem què en diu...
La música sempre s’ha presentat a les escoles com una assignatura
secundària, la “fàcil”, aquella que ens la traiem de sobre de manera ràpida, i
això no és motiu d’estranyar-se, ja que el nivell és tan baix que quasibé es fa
el mateix any rere any.
Tothom recorda tocar la flauta. No pretenc menyprear l’instrument,
però no és quelcom gaire difícil de realitzar. Però, on són la història de la
música, la composició musical i les grans obres mestres? No només parlo de
compositors de caire Beethoven, Mozart o Vivaldi; autors com John
Lennon, David Bowie i Freddie Mercury han tingut el seu
moment i el seu nom no ha sortit en cap moment en el transcurs de tots els anys
escolars en els quals la música ha estat obligatòria per a tothom.
Després d’això, qualsevol pot pensar que, aleshores, els únics que
de veritat reben una bona educació musical són els que s’hi dediquen, és
a dir, professionals. Però jo pregunto, quins professionals?
En una entrevista a l’entrega de premis dels 40 principals, un
periodista va preguntar a deu nominats i convidats especials, tots ells
cantants, què és una armadura. Cap
d’ells va saber respondre correctament. Tot i que sé que tothom sabrà el seu
significat gràcies a l’educació rebuda, diré que una armadura és el conjunt de notes que queden alterades en una
composició musical. Això dona a entendre que cap dels entrevistats ha estat
autor ni de la melodia típica enganxosa d’un trist anunci publicitari.
Així que crec que la culpa d’aquesta ignorància no és sinó del
nostre estat, que limita l’estudi d’aquest gran art que és la música. Potser si
això canviés i s’ensenyés la diversitat artística, els que ronden la meva edat
se n’adonarien que el reggaeton no és
l’únic estil musical que existeix.
Gemma Mateu Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada