Us hi heu "afixat"?

De vegades, quan passegem per llocs habituals i/o quotidians, veiem de passada certes coses que la rutina, l'hàbit o la insignificància aparent fan que no hi donem importància. Crec que és el cas del "cartell" (?) que hi ha just al costat de la porta petita d'entrada a l'escola (carrer del rector Jaume Felip i Gibert, del qual potser algun dia estaria bé parlar-ne, per cert...) Doncs bé, aquest "cartell" (?) conté un missatge que podria donar peu a un debat. És el següent: PROHIBIT D'AFIXAR CARTELLS, amb lletres d'un blau ofensiu sobre un fons blanc neutre (com tots els blancs?)

Més d'una vegada algun/a alumne/a o qualsevol passavolant (sempre havia volgut usar aquest mot i mai havia trobat l'ocasió; doncs, heus aquí: passavolant!) m'han plantejat l'interrogant: "És correcte aquest escrit?", seguit del comentari: "Quina espifiada, no?" Doncs, no... 

 En primer lloc parlem de la preposició apostrofada que segueix el prohibit; podríem considerar que aquesta és opcional, purament estilística i, per tant, permisible i normativament correcta. No serem nosaltres qui en qüestionarem l'ús, per part de l'autor del text. Només faltaria! En segon lloc, seria bo donar a conèixer el menystingut verb transitiu afixar; segons el DIEC: "clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc." Així doncs, si ho certifiquen els acadèmics catalans, crec que és el moment d'afixar el verb afixar a les nostres vides. Jo ho intentaré... 

 Ja per concloure, suposo que no cal dir que el substantiu cartell és perfectament admisible (de fet, si heu anat seguint aquesta modesta dissertació, haureu vist que apareix a la mateixa transcripció de la definició del DIEC). S'ha acabat intentar -o d'intentar- usar rètol per semblar més fins i/o doctes en la llengua. 

Visca el cartell! Encara que un servidor, quan vaig a la meva terra (l'Empordà), segueixo utilitzant l'únic, genuí i inimitable lletreru (marcant molt l'última vocal). 

Què hi farem, quan vaig a la Bisbal desapareix el defecte professional (i com que veig que m'ha sortit un rodolí, ho deixarem aquí).